Buscadors de muntanyes: KALYMNOS

La primera sensació quan vam arribar a Kalymnos va ser de relax total, al passar els dies sembla que estiguis vivint un altre vida que no és la teva. Per definir l’illa d’alguna manera per mi seria roca, roca i roca brutal. T’ho podem explicar, pots veure fotos, però fins que no hi vas no sents el plaer d’escalar amb aquest tipus de roca, “chorreres” i tufas....i no diguem veure els lolos penjats pels desploms: una passada. El nostre apartament estava a Armeos tocant a Masouri on només hi ha la gent del poble i escaladors. La gent: molt amables i a tot arreu parlaven anglès. Es fa estrany que en un lloc tan petit puguis trobar gent de tot el món amb un mateix fi: gaudir de l’escalada i de la vida, la característica és la parella amb moto, la corda a davant i la motxilla darrera i apali...a tatxar. El dia a dia era llevar-se sobre les 8 per esmorzar i depèn de la zona agafar la moto o anar a peu i fer feina, menja un entrepà i quan estàvem cansats cap a l’apartament, dutxa, passejada i sopar. El dia de descans es va dedicar a donar la volta a l’illa amb moto, que es tarda una hora, i fer una caminada fins a Sikati i banyada a la platja. Les zones on vàrem escalar són Afternoon, Grande Grotta, Palas, Baby House, The Ghost Kitchen, Odyssey, Iliada, Espartakus, Styx, Francois Guillot, Poets. L’equipament és a totes les vies excel•lent i les reunions amb doble mosquetó. En plan turístic: poca cosa a fer però es pot visitar Telendos, que és l’illa del davant on només hi ha quatre chiringuitos com la Taberna Zorba’s, i també té zones d’escalada. Pothia és la capital i on es pot dir que és on hi ha més moviment, una cosa curiosa és les ermites que pots trobar incrustades a la roca o penjades vora el mar, totes ben cuidades i amb la clau al pany per poder-hi entrar. També podem parlar d’algun poblet curiós com Vathi i algunes tavernes famoses com la del Nikolas i Kalamiss. La gastronomia no és molt variada, amanides casi totes amb el formatge “feta” de cabra, Moussaka, algun peix de roca, iogurt boníssim -res a veure amb el d’aquí-, el cafè frappe, els restaurants et porten un pa calent i de postres uns bunyols amb mel -això ja entra mengis lo que mengis-, ah! i no oblidem la cervesa Mythos. Al anar cap allà vam poder arribar el mateix dia: vam fer Barcelona –Atenes, Atenes-Kos amb avió i de Kos-Kalymnos amb ferry, i la tornada va ser més llarga: primer perquè l’aterratge a Atenes va ser de pànic i el taxista que ens havia de portar a l’Hotel, apart de ser bastant antipàtic, no sabia on era, però per fi a les 12 de la nit s’hi va arribar i l’endemà a les 7 del mati cap l’aeroport per tornar cap Barcelona. Es estrany passa temps parlant d’una il•lusió i desprès passa volant i ja tornes a ser aquí, però nomes cal buscar-ne un altre per tornar a comença i seguir endavant vivint nous somnis.